Nacho Umbert

© Javier Jubera

© Javier Jubera

Consagrat com el cantautor més atípic del país, Nacho Umbert publica el seu nou àlbum, el tercer des de l'inici de la seva carrera en solitari ara fa cinc anys. Editat per Fina Estampa, Familia conté nou cançons que giren al voltant del concepte que li dóna títol, aquest màgic joc de miralls que ens enfronta el nostre passat, present i futur.

Consagrat com el cantautor més atípic del país, Nacho Umbert publica el seu nou àlbum, el tercer des de l'inici de la seva carrera en solitari ara fa cinc anys. Editat per Fina Estampa, Familia conté nou cançons que giren al voltant del concepte que li dóna títol, aquest màgic joc de miralls que ens enfronta el nostre passat, present i futur.

Partint d'una història protagonizada per la seva àvia i el frustrat fitxatge de Di Stefano per el Barça, el cantautor barceloní passeja casset en mà pel seu arbre genealògic per novelar un repertori que, produït per la mà fidel i mestra de Raül Fernández (Refree), vessa costumbrisme màgic i pop de càmera.

Envoltat en l'exquisit disseny de l'il-lustrador de La Rioja Javier Jubera, Familia certifica la enorme capacitat del que va ser líder de Paperhouse per aturar rellotges i ignorar calendaris. Començant per el celebrat Ay… (2010) i el seu germà petit No os creáis ni la mitad (2011), la seva obra sembla existir en un temps paral-lel, aliè a la velocitat i el vertigen, que remet a Bill Callahan, Kurt Wagner, el Sufjan Stevens més intimista i, en general, a aquests cowboys tristos que citava als agraïments del seu debut.

Barbarroja i Cary Grant, amors furtius i capítols claus del nostre pretèrit imperfecte, algun cosí i tots els paraigües d'Anglaterra en quarantena i cinc minuts de recés o quan el pop és bàlsam i és abric.

Oberta contractació